Repara punxades
Abans de començar a reparar una punxada, primer caldrà extreure la roda. Per fer-ho, llegeix el manual Extreu la roda.
Una vegada que hàgim extret la roda, ja podem començar a reparar la punxada.
Una vegada que hàgim extret la roda, ja podem començar a reparar la punxada.
El primer pas és comprovar tota la banda de rodolament del pneumàtic per trobar la causa de la punxada. Partint de la vàlvula, retirem qualsevol element que es vegi, com ara vidre o sorra. Encara que trobis una possible causa, convé seguir comprovant el pneumàtic fins a arribar de nou a la vàlvula. La col·locació de la coberta sobre la cambra ens ajuda a descobrir la posició de la punxada.
El proper pas és desmuntar la coberta per poder extreure la cambra d’aire punxada. Per fer-ho, llegeix el manual Desmunta la coberta.
És important tenir en compte la posició de la causa de la punxada a la coberta, de manera que quan traguem la cambra d’aire puguem localitzar l’orifici en aquella zona.
És important tenir en compte la posició de la causa de la punxada a la coberta, de manera que quan traguem la cambra d’aire puguem localitzar l’orifici en aquella zona.
Les causes més comunes d’una punxada acostumen a ser petits objectes com cargols, claus, trossos de vidre o algun filferro. Però també és bastant comú no veure cap d’aquests elements a la part externa de la coberta.
El proper pas és reparar la cambra d’aire. Per fer-ho, llegeix Repara la cambra d’aire.
El proper pas és muntar la coberta a la llanta de la roda. Per fer-ho, llegeix Munta la coberta.
Un cop muntada, convé verificar que la coberta està ben muntada i que no pessiga la cambra per enlloc. Per fer-ho, mourem la coberta de banda a banda per tota la circumferència de la roda, en tots dos costats.
Per acabar el procés de reparació, haurem de muntar la roda i inflar-la seguint els passos dels dos tipus de vàlvula més habituals: la vàlvula fina i la vàlvula ancha.
Per acabar el procés de reparació, haurem de muntar la roda i inflar-la seguint els passos dels dos tipus de vàlvula més habituals: la vàlvula fina i la vàlvula ancha.