Talles, grandàries, diàmetres de les rodes… Cal tenir en compte tantes coses a l’hora de comprar una bicicleta infantil que les hem reunit aquí per posar-t’ho ben fàcil!

Atenció, pares i mares! Si voleu comprar una bicicleta als vostres fills, convé tenir en compte algunes coses importants. I, és clar, tot el que us explicarem tot seguit també és vàlid per a tiets, padrins i amics que vulguin encertar-la quan en regalin una.

En total, 10 consells per fer que la inversió valgui realment la pena.

Abans d’entrar en talles, polzades i tipus de bicicletes, ens hem d’assegurar d’una cosa: cal comprar la bicicleta que el nen o la nena vulgui, i no nosaltres. Si li agrada la bici de debò, si l’ha triat ell o ella, li vindrà molt més de gust sortir a pedalar.

Fes el mateix amb els accessoris: que li agradin, sobretot, i també que siguin adequats a la seva edat i comoditat. I, finalment, assegura’t que la bicicleta sigui fàcil de reparar i mantenir, perquè la majoria de vegades aquestes feines de manteniment són per al pare o la mare, i això vol dir que et tocarà arreglar més d’una cosa. Tampoc gaires, no pateixis.

Ara sí, aquí tens 10 consells útils, necessaris i precisos per encertar-la amb les bicis infantils.

1. L’alçada

L’elecció de la talla de la bici depèn de l’alçada i l’edat del nen o la nena que la farà servir, evidentment. Quina és la bona? Hi ha fabricants que indiquen les talles de les bicicletes infantils a través de la grandària de les rodes, però n’hi ha d’altres que prenen com a referència la talla del quadre. També veuràs que n’hi ha molts que les divideixen per edats. Agafa aquesta informació només com a referència, perquè no tots els nens d’una mateixa edat tenen exactament la mateixa alçada.

2. L’equilibri

Per als nens de menys de tres anys es recomanen les bicicletes d’equilibri, que no tenen pedals. També se’n diuen «passejadors», perquè els donen llibertat per moure’s d’un lloc a l’altre per si mateixos utilitzant només les cames.

En molts casos, aquest tipus de bicicletes t’estalviaran el pas per les bicicletes amb rodetes, a les quals els menuts s’acaben acostumant. I després és més difícil fer-los fer el salt a una bici normal.

A partir d’aquí començaran a utilitzar els pedals i els frens, i continuaran millorant l’equilibri. Aniran guanyant confiança i la bici acabarà sent una part d’ells.

3. Manetes de fre

Les manetes de fre han de ser les adequades perquè el nen o la nena hi arribi amb facilitat i les pugui accionar sense esforç. Han de ser suaus i estar a prop del manillar. En aquest sentit, demana ajuda a algun mecànic de bicicletes en el moment de la compra.

Tingues en compte que no han utilitzat mai un fre i la seva tendència natural serà tocar amb els peus a terra per frenar. Com més fàcil els resulti utilitzar les manetes de fre, millor. D’aquesta manera aprendran a aturar la bicicleta amb seguretat.

4. El quadre

El quadre de la bici s’ha d’adaptar a les característiques físiques del nen o la nena, és a dir, al seu pes i la seva alçada. Algunes marques de bicicletes porten un sistema modular que permet modificar-les perquè s’adaptin a les seves necessitats segons va creixent. De fet, n’hi ha que no porten bieles ni pedals perquè, conforme passin els anys, els puguis afegir després, mentre augmentes l’altura de la bici.

Aquí és molt important la grandària de la roda, que es mesura en polzades: 16, 18, 20, 24 i, finalment, 26. La grandària del quadre acostuma a acompanyar la de les rodes, així que, segons l’alçada de l’infant, hauràs de triar-ne l’una o l’altra.

Adreça’t a una botiga especialitzada on puguis provar les diferents grandàries per triar la més còmoda. El nen o la nena ha de tocar amb els peus a terra sense problema, però si li queda una mica gran, millor. Així creixeran plegats.

5. Els canvis

No cal que la primera bici d’un infant tingui canvis. Fins i tot el fet de tenir-los pot complicar l’aprenentatge. Millor que tingui un monoplat i molts pinyons al darrere, com porten moltes bicis infantils i, per cert, també moltes d’adults.

El canvi GripShift, que s’acciona amb tota la mà cap endavant o cap enrere, com si fos un accelerador, és el millor i el més fàcil d’utilitzar pels més petits.

Assegura’t que els canvis (igual que les manetes de fre) vagin suaus i siguin fàcils d’accionar. I recorda que és millor que els canviïn mentre pedalen. Aquest punt costarà una miqueta, però tingues paciència.

6. La il·luminació

Per normativa, totes les bicis porten elements reflectors al davant, al darrere i en les rodes, però les bicis infantils és bo que incorporin llums addicionals tant al davant com al darrere. Així les fem encara més visibles i augmentem la seguretat del nen o la nena.

Aquest és un bon punt a favor, perquè no hi ha cap accessori ciclista que agradi més als nens que els llums. N’hi ha amb forma d’aranya per als radis de la roda, n’hi ha que tenen sirenes i sons al manillar, n’hi ha per als ninos o el cap… Ves a una botiga ciclista amb la criatura i compra-li alguna cosa que li faci il·lusió, això l’animarà a pujar-hi.

7. Els experts

És important consultar i seguir els consells dels venedors de les botigues especialitzades, que són els que tenen experiència i coneixen els detalls de cada bicicleta.

També pregunta als mecànics els dubtes que tinguis. Per exemple, com pots «estovar» un canvi o un fre, com pots apujar i ajustar bé l’altura del seient conforme vagi passant el temps… Passa per un taller a fer-los les preguntes o truca’ls, perquè, en línies generals, t’atendran amb molt de gust.

8. El casc

Aquest element no és negociable: per un tema de seguretat, però també per normativa, els menors d’edat (en funció de la localitat pot ser 16 o 18 anys) sempre han de portar casc. És fonamental agafar-ne un que els resulti còmode perquè no es neguin a utilitzar-lo. Per tant, cal fer totes les proves necessàries a la botiga, abans de prendre la decisió.

Ha d’estar ben ajustat al cap, que quedi ben ferm. Tingues en compte detalls com la ventilació, si incorpora una petita visera o no i si porta elements reflectors.

Si els llums solen ser un element de diversió i una motivació per als nens, el casc també ho és. Els dissenys que hi ha al voltant de la seguretat infantil per al cap estan plens d’opcions, amb formes d’animals i colors al·lucinants.

I recorda: no per ser infantil ha de costar menys diners. La seguretat i la innovació en aquests cascs són les mateixes que en els dels adults. No et vulguis estalviar diners en aquest punt.

9. L’aprenentatge

Calma i tranquil·litat abans de tot. Tria el lloc adequat perquè els nens comencin a pedalar, no els pressionis i deixa que vagin descobrint i gaudint la bici. Valora la possibilitat d’apuntar-los a una escola de ciclisme, n’hi ha moltíssimes. A més, aprendran a circular amb seguretat.

Pensa que pocs records queden tan gravats en la memòria com el moment en què et van ensenyar a anar amb bici. Sigues pacient, celebra cada assoliment i gaudeix l’instant en què, fent esses, comencen a pedalar i a agafar velocitat. És el seu primer contacte amb la llibertat.

Per cert, un pendent de baixada no és una gran idea. Primer convé pedalar en pla. Ja vindran les baixades.

10. La indumentària

Com els grans, els nens necessiten roba còmoda i de qualitat per pedalar. Sembla una obvietat, però cauran, es tacaran i els pantalons quedaran com si haguessin vingut d’una ruta de diverses setmanes per l’Amazones.

Que no sigui roba folgada. Els pantalons han d’anar ben ajustats al turmell perquè no hi hagi possibilitat d’enganxades. I les mànigues han de ser de la seva talla. Evita dessuadores amb caputxa o abrics de plomes enormes. S’han de sentir lliures, còmodes i àgils.