No hi ha dubte que una bicicleta elèctrica és un mitjà de transport sostenible i mediambientalment respectuós, però la fabricació, els ports associats i el manteniment també deixen la seva petjada de carboni. Una de les opcions en les quals s’està treballant és en les bicicletes elèctriques solars, que comencen a fer els seus primers passos.

Les bicicletes elèctriques, cada vegada més potents, amb més autonomia i menys pes, emergeixen com una solució verda a molts dels trajectes diaris, però també deixen la seva petjada de carboni, sobretot en la fabricació, el manteniment i els ports. Els fabricants estan fent veritables esforços per abaratir-ne el cost, però encara hi ha feina per fer.

Fins i tot hi ha aliances dins del sector per treballar en aquesta línia, amb compromisos molt determinats i fortes inversions. Una de les línies de treball se centra en la càrrega de les bateries i, en concret, en l’alimentació amb energia solar, que evita el consum d’electricitat i sobretot la contaminació que genera l’eliminació de les bateries.

Segons els especialistes, una e-bike genera uns 300 kg de CO₂ durant tot el seu cicle de vida, i recorre una mitjana de 20.000 quilòmetres. L’extracció dels materials i l’assemblatge de la bicicleta representen el 60% de l’impacte ambiental. El 40% restant es divideix en un 7% de consum elèctric, un 29% correspon al manteniment i recanvi dels elements i un 4% s’atribueix a l’eliminació dels components al final del seu ús. Així i tot, continua sent un vehicle “net”: la petjada de carboni d’una elèctrica és 16 vegades inferior a la d’un cotxe convencional i 6 vegades menor a la d’una moto de baixa cilindrada. Respecte a una bicicleta convencional, l’elèctrica emet un 60% més de gasos d’efecte d’hivernacle a l’atmosfera.

Però si ens centrem en les bicicletes que ens ocupen, podríem establir-ne una tipologia molt senzilla que es basaria, principalment, en el lloc triat per posar-hi les plaques solars. Tenint en compte això, hi ha dos tipus d’e-bikes “solars”: les que incorporen les plaques als radis de les rodes del vehicle i les que les porten al quadre de la bicicleta.

Les e-bikes alimentades amb energia solar incorporen en la seva estructura cèl·lules fotovoltaiques que són capaces de recollir l’energia natural per alimentar la bateria. Evidentment, no cal endollar-les al corrent elèctric per carregar-les. L’únic “però” és l’excés de pes que suporten en tenir els panells solars. És per això que aquestes bicicletes estan fabricades amb fibra de carboni: per limitar i optimitzar al màxim el pes del quadre i els diferents components.

Una bicicleta elèctrica necessita emmagatzemar entre 200 i 500 watts d’energia en la seva bateria per a un ús quotidià normal. En les elèctriques solars, cal afegir-hi una plataforma per transportar els panells.

La grandària dels panells solars també varia, perquè depèn de la capacitat de la bateria i del temps que estiguis disposat/da a dedicar a la càrrega.

Qui ho està fent?

Algunes companyies ja estan oferint panells rodants d’entre 25 i 75 watts de potència. No són els més eficients, però els més potents encara són difícils de transportar en una bicicleta. La solució podria passar pels remolcs, com els Bob, que tenen un motor elèctric, bateries i, és clar, els panells solars necessaris.

Molts altres grans fabricants han posat fil a l’agulla en la producció en massa d’aquests panells per utilitzar-los en bicicletes elèctriques. Diverses empreses d’Europa i dels Estats Units ja han començat a treballar en l’adaptació de línies de bicicletes elèctriques d’alta qualitat com la Giant Twist, A2B Motor Bike i bicicletes elèctriques amb equips BionX.

Un dels exemples de bicicletes solars que ja hi ha al mercat és l’E-V Sunny Bicycle, que no només sembla una veritable bicicleta professional, sinó que, a més, té la novetat de ser 100% alimentada per energia solar. Els panells solars estan situats sobre les rodes, i l’energia que produeixen s’emmagatzema en la bateria per alimentar el motor de 500 watts de potència, amb capacitat per assolir una velocitat de 30 km/h. L’únic inconvenient és que pesa 34 kg.

Però n’hi ha més, d’opcions solars: la que ha desenvolupat el danès Jesper Frausing durant un període de tres anys. Es tracta d’una bicicleta que assoleix velocitats de fins a 50 km/h i té una autonomia de 70 km.

Altres exemples són la Leaos Solar, una bicicleta amb un quadre de fibra de carboni que integra panells molt prims. Pot ser autosuficient fins a 20 km en mode assistit i fins a prop de 16 km si s’utilitza per complet. Carregada al màxim, et pot donar fins a 90 km d’autonomia, segons dades del fabricant.

L’Ela Solar Bike és un altre model interessant. Es pot utilitzar com una bicicleta normal, i en els modes assistit i elèctric la seva font d’alimentació admet tant energia solar com convencional, amb un disseny compacte.

Bending Cycles, una empresa de Singapur, ha creat la bicicleta EHITS (Energy Harvesting Intermodal System), capaç de generar energia solar i eòlica gràcies a la instal·lació de panells solars al quadre i de dos generadors d’energia eòlica a la roda.

Un futur cada vegada més a prop

Molts d’aquests models no necessiten la llum del sol directa per recarregar d’energia les seves bateries, però el gran avantatge de tots és que normalment l’ús de la bicicleta augmenta quan fa bon temps, sol… justament les condicions que necessiten les bicicletes elèctriques de càrrega solar.

És aviat encara per saber si aquest serà el camí a seguir pel sector, o si s’obrirà una nova línia de recerca per a l’alimentació de les bateries, però el que sí que és clar és que, en un futur més aviat proper, gairebé totes les bicicletes tindran algun tipus d’assistència elèctrica, i les convencionals, les que només funcionen amb els nostres músculs, esdevindran un element merament esportiu o de nostàlgics.