Com quan vas amb moto, el casc és un dels elements més importants a l’hora de sortir amb bicicleta. Si bé no és obligatori per a totes les edats, òbviament és molt recomanable portar-lo per prevenir possibles lesions de gravetat, ja que, segons a quines velocitats, el cop pot assemblar-se al patit amb moto.

El casc és obligatori per a menors de 16 anys, siguin conductors o passatgers i independentment de la via per on circulin, i en cas de no portar-ne les multes són d’uns 200 €. Per als més grans, el casc no és obligatori per la ciutat, encara que sí que és recomanable, i sí que és obligatori per circular per vies interurbanes, excepte en rampes ascendents prolongades, en cas de calor extrema o per motius mèdics.

Tipus de casc

Coneguda la normativa, podem triar el casc, però quin? Al mercat hi ha infinitat de models, dissenys i preus. El més important serà tenir clar quin serà l’ús que donarem a la nostra bicicleta i els llocs per on circularem, ja que els cascos estan dissenyats segons la seva funció.

Hi ha tres grans grups de cascos:

• Ús urbà
• Muntanya
• Carretera

Entre aquests models trobarem diferents formes, amb cascos adaptats per a cada ús específic com ara els d’mtb-trail, semblants als jet de moto o els de ruta, amb grans obertures per afavorir la ventilació. També n’hi ha amb mentoneres desmuntables, de tall més clàssic o aerodinàmics de competició.

Aquests cascos es fabriquen principalment amb peces de polipropilè i poliestirè que s’ajunten a posteriori, tot i que hi ha altres materials més lleugers i resistents que seran els que faran variar el preu. Cada marca té les seves patents i la construcció in-mold –d’una sola peça– està guanyant terreny, juntament amb materials com el grafè. Tot això ens farà variar el preu final, que pot anar des dels 20 € de les gammes més baixes als 600 € de les més altes.

Com en el cas dels cascos de moto, amb bicicleta també hem de buscar l’homologació, i la certificació EN1078 és l’estàndard per a la Unió Europea. L’eficàcia d’un casc pot dependre de si està homologat o no.

Mesura del casc

Generalment, hi ha tres mesures de casc, que poden variar segons el fabricant, encara que en general s’assemblaran a aquestes:

S/M: Entre 52 i 54 cm

M/L: Entre 55 i 58 cm

L/G: Entre 59 i 62 cm

Per saber quina és la nostra mesura adequada, n’hi ha prou amb mesurar la circumferència del crani a l’alçada del front, ja que aquesta serà la posició on anirà col·locat el casc.

El casc ha d’ajustar-se al capdavant de manera còmoda i evitant el balanceig. El sistema d’ajustament i les corretges faran la resta per adaptar-lo al nostre crani. Haurà de quedar uns dos dits per sobre de les celles, permetent una bona visibilitat i assegurant la protecció. El correcte ajustament de les corretges serà primordial per evitar incomoditats i moviments del casc.

Anar amb bicicleta té els seus riscos. Ets més vulnerable davant de qualsevol incident. Amb l’Assistència RACC Bici, podràs comptar amb assistència sanitària i mecànica, a més d’una assegurança de responsabilitat civil de fins a 150.000 €.

Ajust del casc

Hi ha diferents tipus de sistemes d’ajustos, entre els quals cal diferenciar els ajustos occipital, vertical i jugular. Aquests tancaments seran amb sivella –per clip o magnètics són els més comuns– per al jugular o per sistema de roda en el cas de l’ajust occipital, encara que per a aquest també hi ha altres estàndards com el sistema BOA, accionat mitjançant un dial circular o les sivelles micromètriques.

El casc l’hem d’ajustar de manera que ens sigui còmode i no se’ns clavi al cap cap element. És fins a cert punt normal que ens quedi alguna marca de les esponges al front (es poden canviar per altres en cas que calgui), però s’hauria d’evitar que ens estrenyi en excés.

Cures del casc

Com en el cas dels cascos de moto, és convenient un emmagatzematge correcte. Evitar temperatures extremes –un balcó no és el millor lloc per guardar-lo–, possibles deformacions o exposicions a la brutícia en el seu emmagatzematge són factors a tenir en compte per allargar la vida del nostre casc. Les escumes solen ser desmuntables i rentables, mentre que la resta s’ha de rentar només amb aigua i sabó per evitar desperfectes.

El casc s’ha de canviar en cas d’impacte fort, per evitar la pèrdua d’efectivitat.