Arriba el moment en què el traster vessa de coses i et comences a preguntar què pots fer amb tot això. Pensa bé abans de prendre decisions precipitades, i llegeix aquest reportatge perquè tractis cada cosa de manera correcta i puguis reciclar amb seny totes aquestes “restes”.

Qualsevol ciclista que faci anys que pedala acumula a casa peces, accessoris i components amb la vida útil esgotada. I segurament no sap ben bé què fer-ne: manillars, cassets, cadenes, cambres, cobertes… Com aprofitem part de tots aquests materials que hem descartat fa temps i com ho fem tenint en compte el medi ambient?

Tots els components d’alumini, d’acer o de titani (cassets, cadenes, plats, bieles, manillars, potències, tiges de seient, rodes, pedals, frens, discs de fre, quadres i forquilles), fets servir o trencats, es poden reciclar amb relativa facilitat. Si tenen elements de plàstic, cal fer l’esforç de retirar-los. No sempre és fàcil, però és una tasca que val la pena pel seu valor ecològic.

Neteja bé totes les peces, tan bé com puguis, abans de portar-les al contenidor de metalls del punt net més proper o a una deixalleria. Fent una simple cerca a Google, trobaràs ràpidament qualsevol de les dues alternatives.

També n’hi ha que tenen molta traça amb les manualitats i donen una segona vida a les parts metàl·liques de les seves bicicletes, fabricant llums, obridors, petjapapers, penjadors, suports penjants i, fins i tot, adorns nadalencs.

Les cobertes i les cambres també es poden reciclar. No s’han de llançar al cubell de les escombraries perquè no es descomponen fàcilment i contenen materials tòxics i contaminants (cautxú sintètic, negre de carbó o sílice, i també el niló de la carcassa i l’acer del cèrcol). Les pots portar a un punt net, o preguntar a les botigues de bicicletes més properes si tenen algun sistema de gestió de cobertes i cambres. Schwalbe en té un que funciona a Alemanya, Àustria, Suïssa, Itàlia i Holanda. A Espanya encara ha d’arribar.

També n’hi ha que són molt manetes i fan carteres, cinturons, gomes elàstiques i, fins i tot, gorres amb les cambres i cobertes velles, però, és clar, no tots tenim la mateixa traça.

El cas de la fibra de carboni té les seves peculiaritats. És un gran material per al ciclisme perquè és lleuger, rígid i resistent, i no té data de caducitat, però es pot trencar. I si això passa, no hi ha tantes empreses que es facin càrrec d’un procés de reciclatge que és molt costós i poc ecològic.

Excepte en el material esportiu (com les pales de pàdel) i els ordinadors portàtils, la fibra de carboni reciclada no s’utilitza gaire. I aquest no és un problema menor. És un material molt tòxic que es fa servir cada vegada més en el sector de les bicicletes i el seu procés de reciclatge, si es fa correctament, suposa una elevadíssima despesa, tant econòmica com energètica.