Han estat 925 quilòmetres, més de 17.000 metres de desnivell i set dies consecutius de trajecte. Aquestes són les xifres que resumeixen què és creuar els Pirineus amb bicicleta des de Roses fins a Irun, en el recorregut ideat enguany per l’organització de la Transpyr en la modalitat de Backroads. Una aventura que el RACC HolaBICI Team ha pogut viure de prop, ja que sis de les seves integrants han completat la gesta. 

El matí del 8 de juny, Meritxell Sabaté, Cristina Borrás, Miriam Vilar, María Navío, Marta Romero i Mireia Rodríguez començaven una experiència sobre dues rodes des del Mediterrani fins al Cantàbric que, sense saber-ho, estaria marcada per les altes temperatures.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por RACC HolaBICI (@raccholabici)

“Pujar ports molt llargs amb massa calor ha estat la part més dura per a mi”, assenyalava la Mireia. “M’havia conscienciat que tindríem temperatures baixes i no tenir-les ha estat mentalment dur”, coincidia la Miriam. I, tot i que la pluja va fer acte de presència l’últim dia, també va representar un repte per a la Marta, una de les nostres ciclistes: “Ara fa un any vaig caure sobre mullat i m’ha costat molt tornar a agafar la bici en aquestes condicions. Sortir amb pluja, per a mi, és dur psicològicament perquè m’atura. Però arribar a la meta va ser tota una fita”.

No en va, més enllà de pedalar, la Transpyr es converteix en un gran repte, en el qual cadascú intenta superar-se i posar de manifest que l’estat físic és important, però també la força mental. María Navío va ser una de les nostres ciclistes que més va patir durant la primera etapa, la de Roses a Camprodon, ja que aquell dia, diu, va sentir por i ansietat, però està orgullosa d’haver pogut revertir la situació i gaudir de la resta d’etapes. “Participar en la Transpyr m’ha demostrat, una vegada més, que soc capaç de moltes coses”. “M’ha ajudat a conèixer-me i a saber que si em proposo alguna cosa puc aconseguir-la”, han destacat la Miriam i la Mireia, respectivament. 

Després de posar tot l’esforç en una balança, les integrants del RACC HolaBICI Team es queden amb la part positiva de l’experiència. “Hi ha hagut patiment, però també satisfacció, superació i desconnexió”, assenyalava Meritxell Sabaté, que també va participar en la prova l’any passat. Ella ens ha explicat que l’etapa 5 ha estat la més bonica, perquè ha pogut rodar admirant els paisatges de Broto i d’Ordesa. Per a la Mireia, el millor tram va ser el de la vall de Zuriza, mentre que la María recordarà per sempre la baixada del port del Cantó i la pujada del coll d’Ispéguy. Les nostres ciclistes també van quedar impressionades amb els paisatges de l’etapa 3, especialment amb l’ascensió a Taüll. La Marta no en té dubtes: aquell dia, el de l’etapa reina, va ser el que més va gaudir, ja que se sent còmoda pujant ports llargs i constants. 

Llibertat i felicitat, les sensacions de la Transpyr

Malgrat la duresa que exigeix la prova, les sis integrants del Team han coincidit en les seves sensacions en completar els set dies de ruta pels Pirineus. Totes han ressaltat la llibertat i la felicitat que senten quan pugen a la bici i comencen a pedalar. “La bici em dona molta llibertat perquè em sento com un ocellet volant entre les carreteres”, descrivia la Marta. “He estat una privilegiada per poder viure i experimentar tot això”, deia la María. Per a la Mireia, la felicitat també ha tingut nom propi, el de les seves companyes, amb les quals ha pogut rodar i compartir l’experiència, ja que, com diu ella, “aquesta història, compartida, sempre és millor”. Les sis han estat juntes a la carretera i també fora, perquè l’aventura es completava vivint els set dies en una autocaravana Roadsurfer. El millor moment era al matí: “Trobo a faltar la vida de càmper: despertar-me cada dia, fer-me el cafè, obrir la porta i veure les muntanyes. He sentit pau en aquests moments”, apunta Rodríguez. 

Una temporada de reptes

Completar la Transpyr era un dels grans reptes del 2025 per a l’equip, però no ha estat l’únic. Ara fa unes quantes setmanes, algunes de les nostres ciclistes deixaven l’asfalt, la superfície a la qual estan acostumades, per endinsar-se en les dunes de la Titan Desert Morocoo, on van aconseguir fer doblet en la categoria de Duet Femení.

Són poques les dones que participen en aquest tipus de proves, però cada vegada hi ha més presència femenina. I és que la passió per la bici no entén de gèneres, només de superació, esforç i satisfacció personal en veure que la meta d’una prova és només la porta d’inici cap a una nova aventura. 

Galeria fotos