Tal com passa amb qualsevol altre component de la bicicleta, de frens per a MTB n’hi ha per a tots els gustos: de diferents materials, de diferents tipus i, és clar, de preus molt diferents. Ara te n’expliquem els avantatges i desavantatges, però d’entrada aquí tens un espòiler: els més recomanables, els hidràulics.

Disposar de bons frens en una bicicleta és molt important. I encara més si parlem d’una bicicleta de muntanya, és a dir, d’un tipus de ciclisme cada vegada més conegut pel seu acrònim MTB (de l’anglès mountain bike). Els terrenys solen ser més complicats, les bicicletes pesen una mica més que les de carretera i el tipus de ciclisme sotmet la bici a canvis de ritme molt més bruscs.

Hem volgut començar pels frens per a MTB, la modalitat que està agafant més importància entre els aficionats. Convé, a més, diferenciar-los perquè no són iguals que els frens de les bicis de carretera, però ja en parlarem aviat, d’això. Centrem-nos en la muntanya.

Les proves i les sensacions d’experts i usuaris determinen que els més recomanables són els frens hidràulics, que són els que porten un disc a la roda. No és que els frens de sabata (tipus V-Brake, nom que tenen per la forma de les pinces en pressionar la roda, que recorda una V) no funcionin; tot al contrari, és només que el tacte i l’efectivitat que aconsegueix un bon fre hidràulic fan que sigui el nostre preferit. No en va són els més instal·lats per les marques que, a poc a poc, van abandonant els frens de sabata en aquesta modalitat de ciclisme.

Però, compte!, perquè no tots els frens de disc són hidràulics ni tots els frens de sabata són mecànics. Hi ha frens hidràulics de sabata, amb els Magura HS, un dels sistemes de frenada més efectius de tot el sector.

Frens mecànics i frens hidràulics

Però si ens centrem només en els frens de disc, també en trobem de dos tipus diferents: mecànics i hidràulics. La diferència és senzilla i rau bàsicament en la forma que tenen d’accionar la pinça de fre: els mecànics tenen un cable que es tiba en prémer les manetes del fre, mentre que els hidràulics porten un mecanisme que funciona gràcies a un líquid similar al dels frens de cotxe, és a dir, quan es prem la maneta, l’oli fa que les pastilles de fre es tanquin i facin frenar el disc.

Com dèiem, els frens hidràulics de disc acostumen a ser els preferits entre els experts del sector, els mecànics i els ciclistes professionals. Encara que el preu s’està començant a reduir respecte al dels primers models, continuen sent una mica més cars, sens dubte, però també molt més versàtils i eficaços. El seu manteniment és menor que el dels V-Brake, però una mica més feixuc. Probablement, necessitaràs un taller per canviar-ne les pastilles i purgar l’aire que a vegades es queda en el cablejat.

El manteniment dels frens hidràulics de disc és menor que el dels V-Brake, però convé fer-lo en un taller.

Parlem dels discs

El disc de fre, la peça fonamental del mecanisme, pot ser d’acer o d’alumini i tenir diàmetres diferents. L’estàndard és de 160 mil·límetres, però les MTB actuals acostumen a combinar-lo amb 180 mil·límetres a la part davantera.

Pots trobar fàcilment, en el cas de bicicletes d’all mountain o trail, discs de fins a 203 mil·límetres. Aquests diàmetres tan amplis ofereixen més força de frenada i control sobre la bicicleta.

Parlem de les pastilles

Hi ha desenes de tipus de pastilles, fins i tot dins de cada marca. Estan fabricades per adaptar-se a les diferents pinces que els fabricants van muntant a les bicicletes conforme avancen els nous models.

Fixa’t en els tallers de bicis. Molts tenen un enorme pòster al darrere amb tots els tipus de pastilles, perquè fins i tot per a molts mecànics de vegades és complicat saber quina pastilla té cada pinça.

També hi ha diferències respecte al material emprat en la fabricació de les pastilles. D’una banda, tenim les de resina, o orgàniques, més silencioses i amb una frenada més controlada, però amb menor efectivitat en condicions d’humitat; i de l’altra, les semimetàl·liques i metàl·liques, que resisteixen millor la pluja i les altes temperatures, tot i que la sensació de frenada que transmeten és menys potent, menys ferma.

Parlem de les marques

Hi ha desenes de marques, però centrem-nos en les més instal·lades i reconegudes del sector: Shimano, SRAM i Magura.

Shimano té una bona gamma de frens hidràulics, però els més prèmium del seu catàleg són els XTR, extremadament lleugers (227 g), versàtils i pensats per a la competició, tot i que cada vegada hi ha més aficionats que els porten.

Dins la mateixa marca, podem baixar de preu i pujar de pes fins a arribar als Deore, que són potser els més bàsics i pesats de Shimano, però que molts especialistes en ciclisme consideren com a “eterns” per la seva elevada resistència als cops i el seu poc manteniment.

Els frens SRAM s’utilitzen molt en l’alta competició. De fet, són els que utilitza el campió suís de ciclisme de muntanya Nino Schurter. El model d’alta gamma és l’Sram Level ULT i assoleix el màxim equilibri entre pes i potència. Aquests frens presumeixen de ser capaços d’aturar la bicicleta amb un sol dit, així d’efectives són les seves pinces, pastilles i manetes.

Finalment, els frens Magura MT Trail Sport són perfectes per a les modalitats d’all mountain, trail i enduro, perquè són capaços d’aturar la bici en descensos vertiginosos amb només 255 g.

En constant moviment

Aquestes són algunes de les opcions que hi ha al mercat, però no totes. Sí que són les més populars i conegudes ara com ara, però sempre convé estar al dia de les novetats, perquè la indústria de la bicicleta no para de fer passos de gegant d’un dia per l’altre.

El més nou en frens hidràulics és la incorporació dels sistemes ABS al conjunt per evitar el bloqueig de les rodes.

Vols saber quina és la màxima novetat en frens de disc hidràulics? Es tracta d’una tecnologia desenvolupada per Bosch eBike Systems, en col·laboració amb marques com Magura o Tektro, que incorpora un sistema d’ABS al conjunt de frenada per evitar el bloqueig de les rodes.