Quan fa fred és bo tenir una indumentària adequada per muntar a la bicicleta, sobretot en carreteres i camins de muntanya, on no hi ha edificis que ens protegeixin. Hi ha moltes peces de roba especialment fabricades per als ciclistes, i convé tenir-les en compte, perquè anar mal equipat acostuma a portar més maldecaps que solucions.

Tots ho sabem: el fred, la pluja i el vent no són els millors amics del ciclista. Per no parlar de la neu. Però no som de sucre, així que és molt necessari tenir la roba adequada per pedalar en les millors condicions possibles quan el clima no hi ajuda. Aquí hi ha alguns consells útils per circular amb comoditat i bona protecció. Per resumir en una única frase tot el que t’explicarem: val més centrar-se en la qualitat que en la quantitat.

El fred

La prioritat és que el cos es mantingui a una temperatura adequada. La indumentària ha d’aïllar i abrigar, però també ha de permetre que la suor s’evapori cap a l’exterior, és a dir, que siguin peces transpirables. L’ideal és fer servir tres capes: primer, una samarreta tèrmica de màniga curta o llarga per crear un microclima i protegir-nos de la humitat produïda per la suor de la pell.

Les samarretes tèrmiques han d’escalfar el cos sense fregar. Són elàstiques i és convenient que s’ajustin bé al cos. No serveixen les de cotó, un material que reté més la humitat que les fibres sintètiques de les samarretes tèrmiques. La suor que generem no surt a l’exterior i provoca el risc de refredament per humitat.

Val la pena tenir una samarreta tèrmica fina i una altra de més gruixuda, una de màniga llarga i una altra de màniga curta, fins i tot una addicional ajustada de tirants, per combinar-les amb el mallot en funció del fred que faci: la fina amb un mallot més gruixut, o la gruixuda de màniga llarga amb el mallot de màniga curta, per exemple.

Després, una segona capa per retenir la calor: un mallot específic d’hivern o una samarreta tèrmica de màniga llarga combinada amb el mallot clàssic d’estiu. No s’hi val un jersei o una dessuadora de running. Es pot fer servir un mallot fi i maniguets per protegir els braços o bé una samarreta tèrmica de màniga llarga sota el mallot de màniga curta.

I finalment, una tercera capa per aïllar-nos del fred, el vent i la humitat de l’exterior: una armilla, una jaqueta específica, un paravent o un impermeable.

La pluja

Per a la pluja el millor és un impermeable o paravent. Si refresca, però el cel està clar i amb sol, n’hi ha prou amb una armilla. Si el termòmetre marca temperatures sota zero, la jaqueta és imprescindible. Per complementar l’armilla van molt bé uns maniguets. Una altra vegada: va bé roba específica per a ciclisme perquè un impermeable per a caça o una jaqueta de neoprè per a muntanyisme no són fàcils de guardar a la butxaca del mallot i dificulten l’evaporació de la suor, encara que puguin ser bons aïllants tèrmics.

Les cames

Anem a les cames. Hi ha mallots llargs que són molt adequats per protegir del fred, però si es fan servir massa temps provoquen més calor de la desitjada i, per tant, humitat.

Una bona alternativa són els camals, l’equivalent als maniguets per als braços. Es poden complementar amb escalfadors de genolls, unes genolleres especials que s’ajusten a l’articulació. Els camals s’han d’ajustar com faci falta, sense comprimir en excés per evitar incomoditat. Però si el fred és molt intens, és millor fer servir una malla llarga sota el culot curt, una mesura més econòmica que comprar un culot d’hivern. Això sí, afegir una altra capa tèxtil entre el teu cos i el culot pot produir fregades, i no és una vestimenta gaire pràctica a l’hora d’anar al lavabo.

Els culots llargs poden ser més fins o més gruixuts, això dependrà de tu, però sí que és imprescindible que tinguin un alt grau d’elasticitat i costures planes que no provoquin frecs a la zona dels genolls. També és important que el teixit sigui transpirable, sobretot a la part que està en contacte amb l’esquena, perquè la suor no s’acumuli i es pugui evacuar.

Els vasos capil·lars dels dits del peu són molt sensibles al fred: solen inflamar-se si estan exposats a baixes temperatures, cosa que, òbviament, limita els moviments. Per evitar-ho cal fer servir mitjons que abriguin (n’hi ha fins i tot d’impermeables) i transpirables, perquè es pugui evacuar la suor.

Més enllà de les fundes de sabatilles, una peça aïllant que es posa per sobre de la bota per mantenir-la lluny del vent i de la humitat, hi ha també diverses línies de calçat específicament pensades per a ciclistes hivernals, en particular per als que solen moure’s per la muntanya. Refregar els peus amb arbustos i branques és freqüent al camp, on els camins, a més, solen estar humits o enfangats a l’hivern.

Les botes de mountain bike tapen fins al turmell. A l’hora de comprar-les, és recomanable provar amb un número una mica més gran que l’habitual perquè a l’hivern les farem servir, segurament, amb mitges molt més gruixudes. A més, el calçat ciclista acostuma a donar poca talla.

Les mans

Per protegir les mans hi ha diversos models de guants específics per a ciclisme. No s’hi valen els guants de muntanya ni els de llana, perquè és important garantir un bon tacte amb les manetes. Una relliscada del dit a l’hora de frenar o massa dificultat per accionar els comandaments de canvi perquè els guants no tenen bona subjecció pot ser molt perillós.

Si no fas un ciclisme molt tècnic, és a dir, si només pretens moure’t per la ciutat, no descartis els guants d’esquí, uns que no siguin gaire gruixuts perquè et permetin canviar de marxa i frenar amb llibertat.

Hi ha una tècnica gairebé extrema: utilitzar guants de plàstic (sí, sí, els que s’ofereixen a les benzineres per omplir el dipòsit) sota dels nostres guants normals. Això et mantindrà completament aïllat, però necessitaràs rentar-te les mans en arribar perquè transpirar, cosa que es diu transpirar, no transpiren gens. Són només per a una urgència, però és una pràctica molt comuna entre els ciclistes més fredolics.

El cap

Al mercat podeu trobar molts cascos d’hivern o models que admeten un accessori per al fred. Són semblants als de l’esquí i la protecció és idèntica, per tant, si tens un casc per a les escapades a la neu, et resultarà calentó a les pedalades d’hivern.

De tota manera, per protegir el cap del fred hi ha altres accessoris i peces, com les bragues de coll de diferents gruixos. Altra vegada, la llana o el cotó no és la millor opció perquè provoca una suor molesta. Per al ciclista, sempre els teixits transpirables.

Si el fred és molt intens, hi ha gorres, fins i tot n’hi ha d’impermeables, que són les millors, i també passamuntanyes. No han de substituir el casc, sinó complementar-lo, així que cal provar-les amb el casc col·locat abans de comprar-les.

Per als que no vulguin passamuntanyes, hi ha cintes de cap o “orelleres de ciclisme”, en general d’un material tèxtil fi perquè no sigui incòmode fer-les servir amb el casc. També hi ha face warmers, màscares de ciclisme per a l’hivern que cobreixen bé les orelles, el nas i la boca i a més estan preparades per no dificultar la respiració. Alguns passamuntanyes més sofisticats (i més cars, és clar) compleixen la funció de face warmer.

Recorda que, en general, si fas servir roba específica de ciclisme, comptarà amb elements concrets com alguns detalls reflectants, que, a més d’abrigar i transpirar, et fan una mica més visible de cara a la resta de vehicles a la teva ruta.

El gran avantatge de vestir-se per capes és poder-se treure o afegir peces d’acord amb la temperatura que estiguem travessant a cada moment. És roba que proporciona una comoditat molt valuosa quan conduïm una bici, que és fàcil de transportar i que convé revisar bé abans de comprar. Pots vigilar les despeses, però recorda que el que és barat a vegades surt, finalment, més car.