L’encís de la Costa Brava a l’hivern amb un SEAT Ateca

La Costa Brava es gaudeix més quan es viu amb tranquil·litat, i aquesta tranquil·litat tot sovint la regala l’hivern. Una carretera que serpenteja enganxada al blau, un turó cobert de pins que de sobte s’obre i, al fons, una petita badia d’aigua clara són només alguns dels atractius que aquesta zona ofereix en cada època de l’any. El fil que permet llegir aquest litoral amb calma és el camí de ronda, una sendera que voreja el mar que va néixer amb un propòsit pràctic i que avui funciona com una invitació a albirar la costa pas a pas. La idea d’aquesta ruta és simple: moure’ns amb cotxe per enllaçar alguns trams especialment agraïts i, entre parada i parada, afluixar el ritme amb passejades curtes pel camí per gaudir de miradors, viles marineres i cales discretes, sense la pressió de “veure-ho tot”.

L’arrencada lògica és Blanes, l’entrada natural al mapa emocional de la Costa Brava. Si venim des de Barcelona, el que s’acostuma a fer és arribar per autopista fins a l’entorn de Tordera i, des d’aquí, buscar les connexions que porten a la GI-682, la carretera que ressegueix el litoral. Quan deixem enrere els accessos més urbans comencen a succeir-se els revolts, els canvis de llum, i aquesta sensació constant que el Mediterrani apareix i desapareix com si jugués a fet i amagar. El tram cap a Lloret i, sobretot, el pas fins a Tossa de Mar, justifica la sortida per l’excel·lent combinació de conducció i paisatge. La nostra primera parada la farem justament a Tossa. 

Per recórrer el tram amb un punt de confort i un extra de caràcter, l’elecció del SEAT Ateca té sentit: un SUV familiar que es belluga amb soltesa en carreteres revirades i que, en versió FR, afegeix una dosi més dinàmica al vehicle sense renunciar a la practicitat. A nivell visual, el seu plantejament barreja presència i funcionalitat: il·luminació Full LED, un disseny exterior modern i un conjunt de detalls pensats per a l’ús diari. A més, permet jugar amb la imatge gràcies a elements com les barres de sostre, una gamma de colors àmplia i diferents opcions de llanda, amb grandàries que comencen en les 17” i van escalant segons l’acabat.

Dins, el cotxe reforça aquesta idea d’equilibri entre espai i estètica. La sensació d’amplitud és clara des del primer moment, però l’interior també canvia de matís segons el nivell d’acabat: tapisseries de tela més sòbries en Style, opcions més prèmium en Dinàmica o pell, i una configuració específica per a l’FR que subratlla un enfocament més esportiu amb tons foscos i costures en contrast. En una ruta de parades freqüents, aquest plus de comoditat es nota: pujar i baixar del cotxe, deixar-hi motxilles, moure’s amb abric a l’hivern… tot és més fàcil quan l’habitacle acompanya.

Amb la seqüència de revolts ja “al cos”, Tossa de Mar és una parada que convida a aixecar el peu. Aquí el pla no és córrer: n’hi ha prou amb passejar al costat de la muralla, embadalir-se als primers miradors i provar un tram del camí de ronda cap a petites cales per entendre per què aquesta ruta enganxa tant. En temporada baixa, el nucli antic es gaudeix amb una altra textura: menys xivarri, menys pressa i una sensació de lloc real, no de decorat. Tot i que part de la restauració estigui tancada, caminar per la vila vella i recórrer-la sense la gentada habitual compensa amb escreix.

Després, la ruta continua avançant per la costa en direcció a Sant Feliu de Guíxols i, a partir d’aquí, l’itinerari es torna deliberadament flexible. Hi ha carreteres que pugen i baixen, enllaços cap a l’interior i desviaments que apareixen just quan el paisatge es posa interessant. En dies com aquest, les millors parades són les que ve de gust fer sobre la marxa. Tot i així, si hi ha una recomanació fàcil és la d’aturar-se a S’Agaró per enllaçar amb la zona de Sant Pol i caminar un tram del camí de ronda cap a Sa Conca: és còmode, fotogènic i agraït fins i tot amb llum d’hivern.

Des d’aquest punt, es pot allargar el trajecte cap a Palamós o Palafrugell, segons el tipus de costa que busquem: més port i vida marinera, o més racons tranquils per contemplar el mar sense interrupcions. I, si ve de gust una entrada més recollida, Tamariu acostuma a generar aquest efecte de “fi del camí”: la carretera s’estreny al tram final i desemboca en una cala petita, amb un aire íntim que a l’hivern es multiplica, quan el lloc sembla reservat per a qui arriba sense pressa.

Pel que fa a la conducció, l’Ateca suma tranquil·litat amb un conjunt d’ajudes que fan més còmoda la jornada, especialment quan alternem revolts amb trams d’enllaç. El control de creuer adaptatiu d’enfocament predictiu, secundat per la navegació, contribueix a mantenir un ritme consistent; el Front Assist reforça la vigilància en situacions de trànsit variable, i els sistemes de supervisió de l’angle mort aporten una capa extra de seguretat en incorporacions i avançaments. A més, automatismes com el sensor de llum i pluja resulten molt útils en dies canviants, d’aquests en què el cel del litoral es transforma en minuts i l’asfalt passa de sec a humit sense avisar.

La recta final es pot orientar cap a Begur, entrant per carreteres interiors ben asfaltades que guanyen altura i regalen punts de vistes panoràmiques. Des del poble, les escapades cap a Sa Tuna o Aiguablava són gairebé inevitables: n’hi ha prou amb seguir les indicacions cap a les cales i deixar-se temptar pels desviaments. A l’estiu convé assumir aparcaments regulats o plantejar l’accés caminant des de punts habilitats, però a l’hivern el marge és més gran i, amb sort, es pot arribar a prop de l’aigua sense cap logística addicional. En conjunt, aquesta ruta no pretén fer la Costa Brava d’una tirada com qui vol eliminar-la ràpid de la llista de llocs per veure: proposa assaborir-la, connectant trams amb cotxe —entre carreteres costaneres i enllaços àgils— i reservant les passejades pel camí de ronda perquè sigui el Mediterrani qui marqui el ritme.

Ver esta publicación en Instagram

Una publicación compartida por RACC Mobility Club (@clubracc)

Mapa de la ruta

Mira el mapa aquí

Galeria Seat Ateca