La presència de ciclistes als carrers de les ciutats ja no és cap novetat i, superat el lògic desconcert inicial, la convivència entre els usuaris de les vies és cada vegada més pacífica i racional. No obstant això, s’ha de seguir insistint en el coneixement de les normes bàsiques per evitar comportaments de risc. Per exemple, el Tercer Baròmetre RACC del Ciclista Urbà a Barcelona va recollir que encara hi ha un 38% de ciclistes que no coneix la normativa de circulació de bicicletes.

Un dels principals punts de conflicte entre conductors de vehicles de motor i ciclistes són els encreuaments i, amb ells, el dubte sobre qui té prioritat en cada situació. El gran creixement del nombre de carrils bici (de vegades, amb doble sentit) i de noves tipologies de via (vianants, zones 30, etc.) pot afegir més dubtes sobre aquesta qüestió.

Recordem avui qui té prioritat en algunes de les situacions més habituals en el dia a dia.

Per on poden circular les bicis?

Abans d’analitzar situacions de conflicte per prioritat, convé recordar breument per quines vies poden circular els ciclistes. Com és habitual, prenem com a referència la normativa específica de la ciutat de Barcelona. La norma general indica que les bicicletes han de circular per la calçada, els carrils bici, les zones 30 o les plataformes úniques. També poden circular per voreres de més de 5 metres d’amplada, excepte si hi ha un carril bici a la mateixa via.

Una altra qüestió prèvia fonamental és que, juntament amb la prioritat de pas que ara veurem, els ciclistes estan obligats a seguir les normes bàsiques de circulació pel que fa a respectar la senyalització (semàfors, senyals verticals i horitzontals).

Encreuaments amb carril bici: prioritat per a les bicis

La invasió d’un carril bici quan es realitza un gir és, potser, la situació de risc més habitual. No obstant això, la normativa no deixa lloc a dubtes. Un ciclista que circula per un carril bici té sempre prioritat sobre la resta de vehicles que circulen per la calçada. Per això, abans d’envair el carril bici, el conductor del vehicle ha d’assegurar-se sempre que no s’acosten bicicletes (a més de vehicles de mobilitat personal com patinets). Compte amb els carrils bici de doble circulació, que obliguen a mirar a banda i banda.

La prioritat dels ciclistes s’estén als carrers i les zones 30, que oficialment també es consideren carril bici, i a un altre tipus d’espais senyalitzats per a la circulació de bicicletes, com passos per a ciclistes o vorals expressament senyalitzats.

Foto: Pere Virgili

Calçada: les bicis, un vehicle més

A la resta de les calçades s’apliquen les normes generals de circulació, per la qual cosa les bicis es consideren un vehicle més i no tenen una prioritat especial. En aquest sentit, s’aplica la norma bàsica de cedir el pas als vehicles que circulen per la dreta. De totes maneres, la resta dels vehicles sí que han de seguir les obligacions habituals: deixar un mínim d’1,5 metres de distància en els avançaments i deixar una distància de seguretat mínima de 3 metres quan circulin darrere d’un ciclista. També s’aplica la norma de considerar com un vehicle únic un grup de ciclistes. Aquest cas és especialment important en rotondes i encreuaments: el grup té prioritat des del moment en què entra el primer ciclista.

Si es mantenen les distàncies i les normes indicades, no hi hauria d’haver conflictes de prioritats. Però, més enllà de la norma, cal tenir en compte que els desplaçaments per ciutat no solen permetre que es respectin certes distàncies, per la qual cosa és responsabilitat de tots mantenir un entorn segur a partir de conductes respectuoses i amb sentit comú. Per exemple, els conductors han d’assenyalar amb antelació qualsevol moviment i evitar canvis bruscos de circulació. Per la seva banda, els ciclistes han d’evitar circular en ziga-zaga, agafar-se a altres vehicles o recolzar-s’hi i, com dèiem, respectar la senyalització.

Zones de vianants i de plataforma única

En aquestes vies, les bicicletes tenen prioritat sobre la resta dels vehicles, però no sobre els vianants. Una característica especial és que les bicis poden circular en ambdós sentits, la qual cosa torna a obligar la resta de vehicles a extremar especialment la precaució.

La situació pot ser més complicada en els passos de vianants, en els quals poden entrar en conflicte diverses normatives. Si el ciclista baixa de la bici i els travessa a peu, es considerarà vianant i tindrà sempre prioritat. En la resta dels casos, els ciclistes es considerarien vehicles i no tindrien prioritat, especialment si circulen per voreres per on tinguin prohibit el pas. Hi ha casos i resolucions judicials en tots els sentits, per la qual cosa de nou han de prevaler el sentit comú i la seguretat de tots.