Nacions Unides entén la celebració dels anomenats “dies internacionals” com “una oportunitat de sensibilitzar el públic en general sobre temes relacionats amb qüestions d’interès, com ara els drets humans, el desenvolupament sostenible o la salut”. Així, la celebració des del 2005 del Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit situa la reducció de la sinistralitat viària com un repte global i una prioritat per a organismes de tot el món.

La jornada se celebra cada tercer diumenge de novembre i es planteja amb un doble objectiu: el record de les persones mortes o greument ferides en accidents de trànsit, les seves famílies i, sobretot, la conscienciació que és possible evitar la pèrdua de més vides humanes a les carreteres.

“La vida no és un accessori del vehicle”

Com és habitual, el Dia Mundial es dedica cada any a una temàtica específica. Aquest 2019 la jornada se celebra el 17 de novembre sota el lema “La vida no és un accessori del vehicle”. Aquest lema aborda la qüestió des d’una doble perspectiva: els morts i ferits en accidents de trànsit i les malalties mortals relacionades amb la contaminació.

Nacions Unides i l’Organització Mundial de la Salut (OMS) xifren en 1,35 milions les persones mortes en accidents i en 4,2 milions les morts prematures causades per la contaminació de l’aire, en les quals el transport té un pes rellevant.

Una visió global: l’impacte del transport

Aquest doble focus permet afrontar el problema des d’una visió transversal, plantejant una reflexió més profunda sobre el model de mobilitat actual. Així ho recullen els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) de Nacions Unides, assumits per administracions i entitats de tot el món com un full de ruta per a tot el planeta.

La qüestió de la mobilitat apareix en dos propòsits dels ODS:

• Objectiu 3.6 (capítol de “Salut i benestar”): “Per al 2020, reduir a la meitat el nombre de morts i de lesions causades per accidents de trànsit al món”.
• Objectiu 11.2 (capítol de “Salut i benestar”): “D’aquí al 2030, proporcionar accés a sistemes de transport segurs, assequibles, accessibles i sostenibles per a tothom i millorar la seguretat viària, en particular a través de l’ampliació del transport públic, posant atenció especial en les necessitats de les persones en situació de vulnerabilitat, en les dones, els nens, les persones amb discapacitat i la gent gran”.

Horitzó 2020: objectius per a un nou decenni

L’horitzó 2020 que fixa l’ODS 3.6 no és casual: correspon a la fi del Decenni d’Acció per a la Seguretat Viària 2011-2020, l’estratègia fixada per Nacions Unides per a l’última dècada. Serà l’hora d’analitzar, a diferents nivells (municipal, regional, estatal, mundial, etc.), si s’ha aconseguit arribar a aquest objectiu de la reducció del 50%. L’informe “Estiu 2019: un pas important cap a la reducció de la sinistralitat a les carreteres”, de la Fundació RACC, va analitzar-ne el grau de compliment a Espanya.

La primera gran trobada internacional de l’any serà la Tercera Conferència Ministerial Mundial sobre Seguretat Viària, que se celebrarà a Estocolm el febrer del 2020 i que ha de definir l’estratègia viària mundial de la pròxima dècada, fins al 2030. L’últim informe desenvolupat per Nacions Unides pot descarregar-se en aquest enllaç.

El 17 de novembre del 2019, el Dia Mundial en Record de les Víctimes d’Accidents de Trànsit es commemorarà a les xarxes socials sota l’etiqueta #LifeIsNotACarPart.