Els ciclistes de Barcelona demanen carrils segurs i més vigilats

Per: Revista RACC

El 5è Baròmetre RACC de la mobilitat ciclista a Barcelona i els seus accessos mostra que les dues rodes són cada vegada més habituals en els desplaçaments d’oci i feina. Els seus usuaris demanen seguretat davant dels vehicles de motor, adaptant la infraestructura ja existent amb una àmplia visió metropolitana.

PER AGUSTÍN RODRÍGUEZ

La bicicleta com a mode de transport habitual és una realitat consolidada a l’àrea metropolitana de Barcelona. De fet, el 5è Baròmetre RACC de la mobilitat ciclista a Barcelona i els seus accessos destaca que els desplaçaments ciclistes a Barcelona han augmentat un 77% els dies feiners durant els últims dotze anys.

Aquest estudi, que es va presentar el passat mes de juliol, analitza els hàbits i l’opinió dels ciclistes a la ciutat i voltants. Per elaborar-lo, el Club ha dut a terme 800 enquestes a ciclistes i més de 18.500 observacions a bicicletes i VMP als carrils bici.

En aquest sentit, el Baròmetre recull que el nombre de bicicletes i patinets que circulen pels carrils bici observats s’ha incrementat un 15% respecte al 2022. En concret, el volum de bicicletes ha crescut un 14% i el de VMP, com patinets, monopatins o segways, un 17%.

Més seguretat

Davant d’aquest creixement de l’ús de la bicicleta apareixen reptes que s’han de resoldre. És per això, i amb l’objectiu de millorar la mobilitat, que el RACC ha estudiat l’ús actual de la xarxa ciclista barcelonina i la situació des del punt de vista de l’usuari, així com l’evolució respecte a l’últim any. Entre les conclusions de l’estudi, destaca que un 62% dels ciclistes se senten vulnerables circulant amb bicicleta a Barcelona i el seu àmbit metropolità.

El de la seguretat és un tema recurrent, i és que el 93% dels ciclistes afirmen que sovint troben cotxes i motos als carrils bici, tant estacionats com circulant-hi. En resum, els usuaris puntuen amb un aprovat just la seguretat de la xarxa ciclista de Barcelona, tot i que l’experiència d’anar en bicicleta la valoren amb un 6,2 sobre 10.

Desplaçaments diaris

Els ciclistes enquestats fan una mitjana de més de tres viatges diaris i afirmen que la majoria de desplaçaments són per feina o estudis. Entre els motius per escollir la bicicleta com a mode de transport, els usuaris prioritzen la rapidesa (29%), la comoditat (27%) i que contamini menys (24%). D’altra banda, el 22% valora fer exercici i un 16% en reconeix l’estalvi de diners.

Per completar aquests desplaçaments diaris, les dues rodes no són les úniques acompanyants en tot el trajecte. Quant a la intermodalitat de la bicicleta, el 96% dels ciclistes afirmen que la combinen amb altres modes de transport en els seus viatges, especialment el transport públic. Aquesta xifra, d’altra banda,
està relacionada amb l’extensió i la senyalització de la xarxa, amb la qual un 70% dels ciclistes afirmen que no estan satisfets.

La distància total que s’ha de recórrer també és un factor que modifica les eleccions personals quant al tipus de bicicleta, tenint en compte que un 61% dels ciclistes de l’àrea de Barcelona es mouen amb una bicicleta pròpia. Les enquestes personals del Baròmetre assenyalen que, per a recorreguts de més de 30 minuts, més de la meitat dels enquestats (un 56%) opta per la bicicleta elèctrica.

Sinistralitat i normativa

Un 17% dels enquestats afirmen que ha tingut un accident alguna vegada. Els vehicles involucrats en accidents amb bicicletes són taxi/bus (16%), cotxe/furgoneta i moto (14%) i una altra bicicleta (6%), un percentatge inferior als vehicles motoritzats, si bé un 63% admet que circula en bicicleta més ràpid del que està permès. 

Quant als elements de senyalització, un 66% assegura que porta timbre, un 63% té llum vermella darrere i un 56%, llum blanca davantera. Un 57% dels ciclistes adults diuen que utilitza el casc, tot i que no és obligatori a partir dels 16 anys.

Les recomanacions del RACC

Després d’analitzar les dades del 5è Baròmetre, el RACC vol traslladar una sèrie de recomanacions destinades a una mobilitat sostenible. En primer lloc, caldria millorar la xarxa ciclista, implantar una normativa de circulació comuna metropolitana i actuar sobre la senyalització. És important establir punts específics d’autoreparació i facilitar el servei públic metropolità, incrementant així la connectivitat entre municipis. També s’ha de millorar les infraestructures existents tot reposant la senyalització, instal·lant-ne de nova on fa falta i creant una xarxa d’aparcaments segurs. En l’àmbit de la sinistralitat, el RACC recomana obtenir periòdicament informació sobre els desplaçaments i l’oferta d’infraestructura, i també reservar un espai perquè les bicicletes s’aturin als semàfors. En l’àmbit laboral, impulsar la formació i el coneixement de la normativa de circulació i incentivar els desplaçaments dels treballadors amb bicicleta cap als centres empresarials serien dues eines de normalització.