Tenir digestions pesades i sentir molèsties intestinals o inflor després dels àpats no és normal. Darrere d’aquests símptomes hi pot haver un trastorn poc conegut però cada vegada més diagnosticat: SIBO.

Què és SIBO?

La sigla SIBO fa referència al sobrecreixement bacterià de l’intestí prim (en anglès, small intestinal bacterial overgrowth). Quan no existeix aquesta alteració, a l’intestí hi conviuen bacteris i microorganismes en equilibri: és el que es coneix com a microbiota. Així, la major part dels bacteris es troben al còlon.

Les persones amb SIBO tenen una gran quantitat de bacteris acumulats a l’intestí prim, que alenteixen el pas dels aliments i els residus al tub digestiu. Això fa que s’hi creïn més bacteris i que es produeixin fermentacions anòmales d’aliments, gasos, inflamació i altres símptomes digestius. 

Per què es produeix?

Les causes de SIBO són diverses, tot i que acostumen a estar relacionades amb alteracions del trànsit intestinal o amb malalties de l’aparell digestiu, com ara:

• Cirurgies abdominals o alteracions de l’intestí.
• Problemes neuromusculars o endocrins.
• Ús prolongat de certs medicaments.
• Trànsit intestinal lent.
• Trastorns digestius (intestí irritable, celiaquia no controlada o la malaltia de Crohn, entre d’altres).

Símptomes de SIBO

Els símptomes es poden confondre amb els de qualsevol altra alteració digestiva. Cal anar al metge, doncs, si se’n tenen, perquè ens en facin el diagnòstic. Entre els més habituals hi ha:

• Distensió abdominal.
• Inflor abdominal.
• Gasos.
• Acidesa.
• Diarrea.
• Restrenyiment.

Com es pot diagnosticar?

Per detectar SIBO s’han de fer proves sota la supervisió mèdica. 

Tradicionalment es feia un cultiu del líquid de la zona intermèdia de l’intestí prim (jejú). Aquesta tècnica és bastant invasiva, perquè els resultats s’extreuen mitjançant una gastroscòpia.

No obstant això, ara s’està apostant per una altra tècnica mèdica que consisteix a mesurar els nivells de metà i hidrogen a través de l’exhalació de l’alè. Per fer-ho, es comparen els nivells de l’alè en dejú i fins a 120 minuts després d’haver ingerit carbohidrats.

Més enllà d’aquestes dues proves, altres factors de risc per desenvolupar SIBO són ser diabètic del tipus 1 o 2, o bé celíac, o haver patit intervencions d’estómac o intestí.

Com reduir els símptomes de SIBO?

El tractament mèdic és el que marcarà les pautes que cal seguir, però hi ha hàbits i estratègies que ajuden a reduir-ne els símptomes:

• Portar una dieta baixa en FODMAP (inicials en anglès de diversos carbohidrats fermentables). Aquí trobaríem tots els aliments rics en fructosa, lactosa i sorbitol.
• Portar un estil de vida saludable, reduint l’estrès, dormint bé i fent exercici moderat.
• En alguns casos, els probiòtics poden ajudar a equilibrar la microbiota.
• Menjar amb calma i en horaris regulars.

El SIBO és un trastorn complex que pot tenir un gran impacte en la salut digestiva i general. Per sort, amb un bon diagnòstic i un tractament adequat, podem millorar-ne els símptomes notablement i recuperar el benestar.

Si creus que pots tenir SIBO, no ho ignoris ni t’automediquis: ves a veure un especialista. Amb l’assegurança de salut del RACC,  accediràs a especialistes i a més de 44.000 serveis mèdics i de benestar.