Un 4×4 ens fa pensar, inevitablement, en muntanyes, vessants, fang i aventura. I amb tota la raó del món, perquè la millor manera de gaudir de ple de la tracció total és posar-la a prova en el seu element: la terra. Per viure aquest dia d’aventura, nosaltres triem un Ford Bronco i una ruta mixta pel Parc Natural del Montseny. 

A primera vista, és un cotxe gran, al més pur estil americà i molt fidel a les seves arrels. Dissenyat a Michigan, els Estats Units, encara és poc comú als nostres carrers, però el seu disseny emblemàtic i la connectivitat d’última generació el convertiran en un vehicle habitual de les zones de muntanya en un tres i no res. Amb una distància al terra de fins a 261 mm i una profunditat per passar a gual de fins a 800 mil·límetres, no hi ha cap camí ni cap terreny que se li resisteixi. 

Així ho vam demostrar durant la nostra visita al Montseny, una de les zones preferides dels senderistes de Barcelona. En aquest cas vam optar per sortir des de la costa, des de Mataró, i vam anar per la BV-5031 en direcció a Sant Andreu de Llavaneres, Sant Vicenç de Montalt i Torrentbò per enllaçar amb la C-61. Aquesta primera part de la ruta transcorre per una carretera tranquil·la, de revolts en pujada, però, tot i que resulta molt agradable per conduir, recomanem fer-la a poc a poc perquè acostuma a haver-hi molts ciclistes.

En arribar a Sant Celoni iniciem l’ascensió al pantà de Santa Fe per la BV-5114. Només iniciar el camí, a Campins, trobem dos bons restaurants amb terrassa, situats en un dels primers revolts grans a l’esquerra del recorregut, on podreu parar si és que se us ha obert la gana. Seguint pel mateix camí, els revolts es van tancant i cada vegada ens endinsem més en el paisatge del Montseny, curull d’arbres verds a l’estiu i ataronjats a la tardor, que fan que hi hagi una temperatura molt agradable i que ens mantenen a recer del sol durant la ruta. 

Com que fa bon temps, optem per “descapotar” el Bronco, perquè els panells del sostre, en lloc d’obrir-se o retirar-se, es desencaixen de l’estructura completament deixant el cotxe obert de bat a bat, i poden emmagatzemar-se al maleter. A més, en la seva versió off-road més extrema, el vehicle permet fins i tot treure les portes. Però, tal com indica el fabricant, aquesta configuració només s’ha d’aplicar quan el cotxe s’utilitza en mode “tot terreny”.

Malgrat que no és una pujada massa pronunciada ni exigent, el motor del Bronco demostra una gran solvència a la carretera i una manejabilitat bastant àgil per a la seva grandària, cosa que permet moure’l en un revolt amb facilitat i de manera divertida. El motor de combustió V6 biturbo de 2,7 litres del cotxe, amb transmissió automàtica de 10 velocitats, ofereix un bon rendiment tant en off-road com a la carretera, de la mateixa manera que el sistema Bilstein d’amortiment proporciona un bon control i estabilitat en els terrenys més extrems i es pot desconnectar des de la barra davantera. 

Durant tota la ruta, que nosaltres hem marcat per carretera, hi ha un munt de camins que s’obren a la dreta i a l’esquerra del traçat, per on comencen rutes de senderisme i camins rurals de sorra que permeten provar la versatilitat del cotxe en terreny off-road. A mesura que anem ascendint pel parc arribem al coll de Sant Marçal, on deixem enrere la província de Barcelona i entrem a la de Girona, enllaçant amb la GIV-5201. 

Poc després, en l’enllaç amb la C-25, arribem a la meitat de la ruta i agafem la GI-543 per tornar. De tornada a Barcelona, a Arbúcies, sense haver de sortir de la carretera on som, trobem restaurants com El Molí de les Pipes, un antic molí convertit en masia tradicional catalana, on podreu gaudir de la gastronomia típica de la zona amb delicioses carns a la brasa en un entorn natural privilegiat i una terrassa al bell mig del bosc. 

Després de l’àpat, reprenem el camí per la GI-552, en direcció a Hostalric, per tornar a Mataró per la C-35. O bé, si continueu fins a Tordera, enganxeu directament la C-32. Fins a la propera ruta!

Mapa de la ruta

Galeria Bronco