Estudi iRAP: augment de la sinistralitat a les carreteres catalanes

Per: Deyanira García

Després d’11 anys de millora contínua en els índexs de perillositat de les carreteres catalanes, el trienni 2021-2023 ha marcat un important canvi de tendència. Segons l’informe iRAP 2024, que ha estat presentat darrerament, l’índex de risc ha augmentat un 5,7%, impulsat per un increment del 14,1% en la sinistralitat d’accidents. Aquesta dada revela que, encara que la mobilitat també ha crescut un 8%, la seguretat no ha avançat al mateix ritme i ha deixat exposats els usuaris més vulnerables de la xarxa viària.

Principals conclusions de l’informe iRAP 2024

La 23a edició del mapa de risc de la xarxa viària catalana, elaborat amb la metodologia internacional iRAP, ha analitzat 6.373 quilòmetres de la xarxa catalana, que concentren el 93% de la mobilitat del territori. L’estudi posa de manifest que el 24% dels trams presenten un risc “alt” o “molt alt” d’accident greu o mortal, un percentatge que es manté constant respecte al trienni anterior. Entre els punts més crítics destaquen:

  • BP-1417 (L’Arrabassada): aquest tram torna a encapçalar el rànquing de perillositat a causa de l’alta accidentalitat de les motocicletes. En el 100% dels accidents greus o mortals registrats hi havia motos implicades.
  • A-2 (Baix Llobregat): entre els enllaços amb l’AP-2 i la B-20, i la B-10 i la C-32. Aquest tram concentra el nombre més elevat d’accidents greus de vehicles pesants.
  • BV-5001 (Martorelles – Vilanova del Vallès): és el més perillós per a les bicicletes, i també es troba entre els 10 trams més crítics de tota la xarxa, amb un índex de risc “molt alt”.

L’informe també destaca una diferència important entre les carreteres convencionals i les autovies i autopistes. Mentre que el risc a les primeres és gairebé quatre vegades superior, a les segones la majoria dels trams presenten un risc “baix” o “molt baix”. No obstant això, també hi ha avenços destacables:

  • Reducció de trams sense accidents: s’han duplicat els quilòmetres amb un risc nul i s’ha arribat, per tant, als 676 km (el 10,6% de la xarxa analitzada).
  • C-25 (Gurb – Calldetenes): aquest tram és un exemple de bones pràctiques. No ha registrat cap accident mortal o greu en l’últim trienni, malgrat l’elevada intensitat de trànsit (més de 20.000 vehicles diaris hi circulen).

La vulnerabilitat de motoristes i ciclistes

Una de les dades més alarmants és l’elevada implicació de motocicletes en els accidents greus i mortals. Tot i que només representen el 2,4% de la mobilitat total, les motos van estar involucrades en el 45% dels sinistres més greus i en el 35% dels mortals. En el cas dels ciclistes, encara que el nombre total d’accidents es manté estable, el 2023 va registrar un màxim històric de sinistres amb bicicletes involucrades.

Com es pot canviar aquesta tendència? 

L’informe subratlla la importància de prioritzar les inversions en infraestructures segures i d’impulsar campanyes de conscienciació adreçades a tots els usuaris de les vies, especialment motoristes i ciclistes. A més, la col·laboració entre institucions, com el Servei Català de Trànsit i la Diputació de Barcelona, ha estat clau per identificar els trams més crítics i proposar solucions.