Belén Garcia, Pilot RACC de monoplaces, i Sara Sánchez, Pilot RACC de motociclisme, ens mostren el camí que han seguit per arribar a convertir-se en dues de les referents més potents del país. Passió, compromís i perseverança són alguns dels substantius que defineixen aquestes joves promeses, que han lluitat fins al final per aconseguir un lloc en el món del motor.

D’on us ve aquesta passió pel món del motor?

Belén Garcia_ A casa sempre ha estat un tema molt present. El meu pare corria amb motos quan era més jove i ara ho fa amb cotxes. A més, els meus pares tenen una empresa de cronometratge esportiu i això m’ha fet estar tota la vida al circuit.

Sara Sánchez_ La meva passió pel motor ve del meu pare, també, que sempre ha estat un aficionat a les motos. Anava amb ell els caps de setmana a un circuit al costat de casa i ens ho passàvem molt bé. A partir d’aquí ja m’hi vaig enganxar.

I com van ser els inicis?

Belén Garcia_ Amb 6 anys vaig començar a portar una moto de cros. No em desagradava, però un dia vam anar a Sils a dinar amb la família i hi havia un kàrting al costat. Allà vaig provar un kart de lloguer i em va encantar. I ja no he parat.

Sara Sánchez_ Jo també vaig començar amb una moto de cros. Però realment tot va ser gràcies al RACC. Un cap de setmana el meu pare em va portar a fer les proves de Promo RACC, però plovia i no es van fer. Així, doncs, per seleccionar les noies que tindrien la beca ho van fer amb una entrevista. Només érem dues noies i els vaig caure en gràcia i ho vaig aconseguir. Si m’haguessin fet pilotar, no sé si hauria arribat fins aquí.

Com és de difícil obrir-se camí en un món tradicionalment masculí?

Belén Garcia_ Crec que ara mateix s’està potenciant moltíssim el talent femení. És un moment perfecte perquè comencin més noies i perquè s’iguali el tema. Així, cada vegada hi ha més referents femenins i més noies comencen a creure que ho poden aconseguir. Però el món del motor és molt difícil en si per a tothom.

Sara Sánchez_ Jo m’he sentit molt acollida a tot arreu on he anat a córrer. Precisament, com que he estat sempre envoltada d’homes, ja forma part de mi. No m’he sentit mai discriminada. Sí que és veritat que de petita, al circuit, no ets una pilot; ets la nena i ja està. I als nois els fa més ràbia que els guanyi una noia, perquè no hi estan acostumats. Però espero que en un futur hi hagi més noies als circuits i que el fet que guanyem sigui una cosa normal.

En aquest sentit, la creació de campionats exclusivament femenins, com el Women’s European Cup, en motos, la veus positiva?

Sara Sánchez_ A mi no m’agrada córrer amb noies. Sempre he corregut amb nois; és al que estic acostumada i considero que n’estic a l’altura. No ho vull deixar de fer. Ara estic al CIV (Campionato Italiano Velocità), perquè l’equip em va demanar que hi participés, ja que tenia més possibilitats de guanyar. D’altra banda, també puc córrer a l’Europeu masculí, és a dir, estic competint en doble categoria. Però la majoria de proves d’aquests dos campionats coincideixen…

Sara Sánchez_ Sí, al començament baixava d’una moto i pujava a una altra. Però tot es va complicar quan em vaig trencar el genoll. Aleshores, per no forçar, m’estic dedicant més al campionat femení, però quan les proves no coincideixen també vaig al masculí.

I en el teu cas, Belén, què opines de les W Series, un campionat exclusivament femení?

Belén Garcia_ Les W Series han canviat el panorama completament. Ja no per la creació d’un campionat femení, sinó perquè han incentivat que apareguin referents femenins. Han fet que moltes noies vegin que és possible. Això és molt important per a totes i crec que cada cop anirà a més.

Però hi ha veus que critiquen el campionat i la falta de progressió que ofereix a les millors pilots. La campiona dels dos primers cursos i líder també el 2022, Jamie Chadwick, no ha pogut fer res més que continuar a les W Series…

Belén Garcia_ No és un campionat per dedicar-s’hi, però és una via perquè hi hagi més noies, i això ho estan aconseguint. Ens donen les eines i l’experiència necessàries per després córrer en altres campionats i continuar evolucionant. Crec que, a part de crear aquests tipus de campionats, han de començar a tenir-nos en compte a l’hora de fer els cotxes, ja que tenim necessitats diferents.

Quins han estat els vostres referents?

Belén Garcia_ El meu somni era ser com la Laia Sanz; ha marcat tota una generació.

Sara Sánchez_ A mi sempre m’han agradat molt Valentino Rossi i Marc Márquez. De referent femení no n’he tingut, perquè no n’hi havia, però tampoc no l’he trobat a faltar. Sara, tu entrenes i treballes. I tu, Belén, entrenes i estudies.

Com ho feu per compaginar l’esport i la vida personal?

Sara Sánchez_ Treballo 40 hores setmanals a una empresa a Gironella i, a la vegada, he d’anar a entrenar i a les curses. Les meves companyes són molt comprensives i m’ajuden perquè m’ho pugui compaginar, però m’agradaria trobar un patrocinador que em permetés viure del motociclisme.

Belén Garcia_ Jo estic estudiant enginyeria i ho he de combinar amb les curses i els entrenaments. És molt complicat, perquè tot demana el seu temps. Estic intentant trobar l’equilibri, ja que no vull deixar d’estudiar ni de córrer, però hauré de renunciar a alguna cosa.

Ja vas haver de renunciar a l’atletisme, que fins als 15 anys va ser el teu esport…

Belén Garcia_ Exacte. Vaig haver de triar i el món del motor, un cop hi entres, t’enganxa i no en pots sortir. És un estil de vida.

Quin moment destacaríeu de la vostra carrera?

Belén Garcia_ Per mi el moment més important va ser el 2019, quan vaig debutar professionalment i vaig guanyar el Campionat d’Espanya de Fórmula 4. Aquell dia, a la graella, em vaig posar a plorar de l’emoció. Hi va haver molt d’embolic. Es va produir un accident i van treure banderes vermelles; per tant, havíem d’entrar al pitlane, però només hi vaig entrar jo i els altres van quedar eliminats. I et vas convertir en la primera dona que guanyava una cursa FIA de monoplaces…

Belén Garcia_ Sí, les coses estan canviant molt de pressa. Per això vull continuar entrenant dur, per arribar cada cop més lluny i destacar en altres campionats. I tu, Sara, quin moment destacaries?

Sara Sánchez_ Quan m’ho he passat millor ha sigut quan he competit en les categories de 70 cc i 80 cc. Vaig córrer amb Quartararo, Jorge Martín… Va ser una passada. L’any passat, el campionat femení també va ser molt maco. Em vaig quedar a un punt de guanyar-lo, i per això aquest any vaig a totes! També va ser el primer any que un equip va apostar per mi i això em va ajudar molt, perquè córrer amb moto val molts diners.

Perquè, fins llavors, com ho finançaves?

Sara Sánchez_ Fins als 18 anys m’ho va pagar tot el meu pare. Després, Javier Luna, un gran amic, va passar a ser el meu mànager i es va encarregar d’anar buscant la manera en què les despeses em quedessin cobertes i així vaig poder continuar rodant. Ha sigut molt important durant tota la meva trajectòria.

I el moment més difícil?

Belén Garcia_ N’hi ha molts. Hi ha molta pressió, perquè t’ho jugues tot en un moment. Un moment molt dur el vaig viure l’any passat al circuit belga de Spa-Francorchamps. Vaig estar involucrada en un accident múltiple en què no em vaig fer res greu, però vaig passar molta por.

Sara Sánchez_ El 2014 vaig tenir un accident en què vaig quedar inconscient i em vaig trencar la clavícula. El meu pare es va espantar molt i vaig estar dos anys parada, però després vaig tornar amb més força.

Què ha significat per a vosaltres passar a ser Pilots RACC?

Belén Garcia_ El RACC té una història increïble en el món del motor. Els pilots professionals que hi ha ara en actiu han vingut d’aquí. Estar en aquest punt i tenir el seu suport significa molt per a mi.

Sara Sánchez_ Ara mola! Tots els pilots del mundial que són de Catalunya són del RACC. Fa temps que volia que arribés aquest moment. El meu mànager sempre em deia que lluitéssim fins a arribar-hi i, finalment, ho hem aconseguit. A més, de motos només hi ha la Laia Sanz, però és completament diferent de mi i això també significa molt.

Quin consell donaríeu a pilots futures?

Belén Garcia_ Tot és insistir. Jo ho veia impossible, però al final me n’he sortit. Intenta-ho; tira milles! Si no ho proves, no sabràs mai què hauria passat.

Sara Sánchez_ És igual que hi hagi més noies o més nois. Fes el que et vingui de gust i ves a totes!

Per Lara Bonilla Revista RACC

Foto: José Irún