Àrea Privada
Contacte i assistència
Anys enrere, els números assignats a cada pilot eren conseqüència del seu progrés esportiu. Un número alt de dues xifres implicava ser un novell o debutant, mentre que el dorsal número 1 era el privilegi del campió de l’any anterior.
Avui no és així, les lleis del màrqueting i la publicitat manen. Ara la imatge de cada pilot està vinculada al merchandising des dels seus inicis. Identificar un pilot amb un dorsal –com passa amb els futbolistes– ajuda a definir la seva personalitat i a vendre. Per això són els mateixos pilots els qui trien els números que els identifiquen, en la mesura que poden, i amb uns motius que poden ser d’allò més variat. Aquí en teniu alguns exemples dels pilots RACC:
Àlex Rins (42) porta aquest dorsal sense cap motiu especial, li va tocar un dia , li va donar sort i se’l va quedar .
Marc Márquez (93) utilitza els dos últims dígits de l’any que va néixer, 1993.
Toni Elías (24): Li va tocar aquest número, tot i que en principi no el volia. Va ser quan va entrar al Junior Team de Telefónica, en què els cinc pilots portaven dorsals consecutius: Jara 23, Elias 24, Olivé 25, Pedrosa 26 i Stoner 27. Però després li va agafar afecte, el va conservar i va guanyar un Mundial amb aquest dorsal. I és tan passional i té ara tan assumit que sempre serà el seu número que fins i tot el porta tatuat. D’aquell equip júnior, Pedrosa encara manté el 26, amb el qual ha guanyat tres mundials i Stoner va guanyar el Mundial amb el 27, però va utilitzar el privilegi del campió de canviar-lo l’any següent pel número 1.
Pol Espargaró (40). Quan va començar volia el 4 perquè el portava el brasiler Àlex Barros, el seu ídol de la infantesa. Com el 4 ja estava agafat, el va doblar i es va posar el 44, que va mantenir fins que, esponsoritzat pels “40 Principales», en va restar quatre i va passar al 40. La publicitat mana.
Fotografies : Circuit de Barcelona -Catalunya
