Carlos Sainz no para de fer història

Por: RACC Blog

Als seus 58 anys segueix augmentant el seu espectacular palmarès. El reconeixen pels seus títols, però també per haver marcat un abans i un després en la manera d’entendre el món dels ral·lis, professionalitzant-lo i establint les bases del que són els equips oficials i del que significa aquest esport en l’actualitat.

“SEMPRE HE TREBALLAT AMB IL·LUSIÓ PER BUSCAR LES OPORTUNITATS QUE LA VIDA ET PRESENTA”

Carlos Sainz, Foto: AP

 

Sens dubte estem vivint un any extraordinari per a Carlos Sainz. Es pot dir que gaudeixes d’una segona joventut esportiva?

No ho sé, si és una segona joventut esportiva; però sí que es pot dir que, després del Mundial de Ral·lis, hi ha hagut una reinvenció cap al Dakar i, ara, aquí, em sento competitiu. I tot plegat està durant més del que, al principi, m’hauria pogut imaginar. Aquest any està sent molt bo, el Dakar és de les poques competicions automobilístiques que s’han pogut desenvolupar abans del coronavirus i, en aquest sentit, vam tenir la sort de córrer normalment i de poder-lo guanyar als 57 anys; i aquí ens teniu, encara!

Els teus èxits en el MotorSport són impressionants: bicampió del món de ral·lis, quatre subcampionats del món, tres victòries al Dakar, reconeixements internacionals… I enguany, a més d’aquest triomf contundent al Dakar, has estat elegit millor pilot de la història al Mundial de Ral·lis, Premi Princesa d’Astúries dels Esports, i el teu fill Carlos ha fitxat per Ferrari. Què més es pot demanar a hores d’ara?

Bé, jo mai no he demanat més, i no ho faré pas ara, en aquest any tan difícil. El que sí que sempre he intentat és aprofitar les oportunitats, i treballar amb il·lusió i amb ganes per buscar aquestes oportunitats que la vida et presenta. En aquest sentit, enguany les coses han sortit bé, el Dakar va ser genial, i és un orgull i una satisfacció tenir el Premi Princesa d’Astúries. Evidentment, el fitxatge del Carlos per Ferrari és una bona notícia per a tota la família i per al món del motor; firmar amb una marca referent en la Fórmula 1 com és Ferrari és un pas molt important i esperem que ens pugui donar grans satisfaccions.

Molts pilots arriben a l’elit del Motor Sport per tradició familiar; no ha estat el vostre cas. Com va començar Carlos Sainz amb l’afició als ral·lis?

A casa. De petit, la meva germana coneixia Juan Carlos Oñoro, que aleshores era pilot oficial de Chrysler. El meu germà Antonio era un gran aficionat als ral·lis i així és com amb 11 o 12 anys el món dels ral·lis va entrar a casa. L’afició va anar en augment. Quan vaig fer els 18, amb la il·lusió de començar a córrer, Juanjo Lacalle, que des d’aleshores sempre ha estat amb mi, em va prometre que el meu primer ral·li el faria de copilot amb mi, i així va començar una mica el nostre camí. A partir de llavors va arribar la Copa Panda, la Copa Renault, el Campionat d’Espanya de Ral·lis, i així, de mica en mica, fins a arribar al Mundial. L’afició va començar llavors, amb 10 o 11 anys, pels motius que he comentat: l’arribada d’Oñoro a casa i l’amistat amb en Juanjo, que, com si diguéssim, em va obrir les portes al món dels ral·lis.

Hi ha algú que sentis que ha estat especial per damunt de tot en la teva carrera esportiva?

Jo crec que una persona que ha estat amb mi tota la vida com és Juanjo Lacalle. Va ser el meu primer copilot i qui més em va introduir al món dels ral·lis, i, de fet, encara segueix amb mi. Si he d’anomenar algú, no hi ha dubte que és ell. Però també hi ha hagut molta més gent donant-me suport en aquest llarg camí, persones que m’han ajudat molt, des de caps d’equip, enginyers i mecànics fins a, per descomptat, copilots, Luis Moya especialment, Antonio Boto, Lucas Cruz, Marc Martí i molta més gent que podria anomenar i que han estat molt importants en la meva trajectòria.

Rally Dakar 2019, Foto: Flavien Duhamel, Red Bull

Tot i el teu talent natural per pilotar, un dels teus secrets és la perfecció en tots i cadascun dels detalls que envolten l’objectiu que et marques. És la base dels teus triomfs, el perfeccionisme?

Jo crec que el treball i la disciplina en l’esportista ho són tot. Avui dia pensar que un esportista arribarà a algun lloc sense aquestes qualitats ho veig molt complicat. Potser quan vaig arribar jo al Mundial de Ral·lis no hi havia tant aquesta filosofia de treball, de posada a punt. A mi sempre m’ha agradat molt parlar amb els enginyers, entendre tot el cotxe, i sempre he intentat treballar molt de la mà dels enginyers per aconseguir tenir el millor cotxe possible i millorar-lo al màxim, per després, durant la cursa, haver de córrer menys i poder guanyar. Sí que és cert que amb l’experiència he anat adquirint coneixements i aquestes nocions que cada dia m’han anat ajudant a aconseguir millors cotxes i més competitius.

Quin és el secret per seguir en plena forma, seguir guanyant títols i treure motivació després de tants anys en actiu?

Probablement sigui la passió, el fet que m’agraden les curses, mantenir-me bé físicament, però especialment la passió pel que faig. La motivació, com més anys fas, més costa de trobar-la i més has de preparar-te per lluitar amb gent més jove. Però això també és una altra motivació. Mentre el cos aguanti i em senti competitiu, intentaré ser aquí.

Sens dubte el que més ha marcat la teva vida esportiva són els ral·lis. Com veus el futur de l’especialitat?

El futur dels ral·lis, així com el futur de l’esport en general, es veu afectat de ple pel coronavirus. Estem davant d’una megacrisi que afecta tot el món, de manera que penso que ens tocarà anar passant dies, buscar la famosa vacuna i, de mica en mica, anar tornant a la normalitat; intentar passar aquesta situació de la millor manera possible i amb les mínimes conseqüències possibles, físiques, per descomptat, però també econòmiques, cosa que no serà fàcil.

El teu fill Carlos està en un gran moment en la Fórmula 1, ja li han arribat els èxits i cada dia està més a prop de lluitar per guanyar curses. Com el veus aquesta temporada?

Serà una temporada complicada, igual que per a la resta del món de l’esport. Ara s’ha de centrar a McLaren, mirar d’aconseguir els millors resultats amb ells en aquest any tan atípic i, a partir d’aquí, quan arribi el moment, doncs intentar ajudar Ferrari el màxim possible. Ferrari està passant un any complicat, esperem que pugui recuperar-se i tornar a tenir un cotxe competitiu l’any que ve; hem de tenir confiança.

Carlos Sainz, pare i fill

 

Veus el Carlos campió de món de Fórmula 1?

És ell qui ho ha de dir i aconseguir. Jo, per descomptat, sé que té potencial per fer-ho, té molt de camí i molta feina per fer i ha de seguir picant pedra.

Et sentiries més realitzat si el Carlos aconseguís més èxits que tu?

Jo he de pensar en mi. Ell té la seva vida esportiva i, per descomptat, com a pare seria un orgull que aconseguís el màxim. Però tot això són objectius que s’ha de posar ell, no pas jo.

Què ha significat per a tu el RACC, com t’ha ajudat en la teva trajectòria esportiva?

Fa molts anys que soc Pilot RACC i també n’he estat membre de la Junta Directiva; tot plegat, en gran mesura, gràcies al meu gran amic Sebastià Salvadó, amb qui vaig viure moltíssimes situacions afins; a més, tots dos junts vam aconseguir portar el Mundial de Ral·lis a Espanya, a Catalunya. La veritat és que al RACC m’he sentit sempre molt a gust, molt còmode, és un club on l’esport està per damunt de moltes coses, un club superprofessional. He estat en infinitat de projectes amb ells, i ara hi segueixo amb el president actual, Josep Mateu, i amb Aman Barfull, director esportiu. Tant de bo hi hagués molts RACC, molta gent que pensés i ajudés tant el món de l’esport com ells.

Ets un dels Pilots RACC que ha aconseguit un gran reconeixement; quins creus que són els valors als quals hauria d’aspirar qualsevol Pilot RACC?

El RACC, per a mi, és sinònim de professionalitat i rectitud en tots els atributs que un esportista ha de tenir, perquè el Club els té. És un club que és molt a prop de l’esportista. No només dona suport als grans pilots, sinó també a la base de l’esport i a joves promeses, com fa amb el Volant RACC i els campionats d’iniciació, i en tots els camps: cotxes i motos. Ser Pilot RACC són aquests valors. Ser Pilot RACC és un orgull per a mi i hauria de ser-ho per a tots els pilots.

Entrevista de Jordi Lopez, a la Revista RACC d’Octubre 2020