Visitem el llegat de Gaudí a Barcelona 100 anys després de la seva mort amb la BMW C400X

Antoni Gaudí és probablement l’arquitecte més influent de la història de Barcelona i el màxim exponent del modernisme català. La seva obra va definir la identitat visual de la ciutat amb formes orgàniques, colors vius i tècniques innovadores com el trencadís, i ha marcat durant més d’un segle el caràcter de la ciutat. Cent anys després de la seva mort, el seu llegat és avui el tresor més gran de la capital catalana i inclou obres mestres com la Sagrada Família. Per commemorar el centenari de la seva mort, el 10 de juny del 1926, recorrem els monuments més cèlebres de l’arquitecte a Barcelona amb una BMW C400X.

Aquest escúter de BMW és una gran opció per als motoristes que es vulguin moure còmodament per la ciutat sense renunciar a la potència ni als trajectes per carretera. El confort de marxa, l’equipament de sèrie i la connectivitat a través de la BMW Motorrad Connected App converteixen cada desplaçament amb la BMW C400X en un viatge de plaer. A més, tot i que en la ruta urbana que proposem avui no cal, la X demostra els robustos gens de la família BMW GS sobre llambordes o camins de grava per als aventurers de la gran ciutat.

Començarem aquesta ruta arquitectònica per l’obra més medieval de Gaudí i una de les menys visitades de Barcelona: la Torre Bellesguard. La Casa Figueras, més coneguda com a Torre Bellesguard, va ser projectada per Gaudí i construïda entre el 1900 i el 1909 com una residència particular per a Jaume Figueras, comerciant i íntim amic de Gaudí, i va ser edificada sobre les restes medievals del castell del rei Martí l’Humà, que al segle XVIII també van acollir el bandoler Serrallonga. La casa es pot visitar als matins i la seva ubicació privilegiada permet gaudir d’una vista espectacular sobre la ciutat de Barcelona.

Després d’aquesta primera parada, ens dirigirem cap al Park Güell, la urbanització que no es va arribar a construir mai. Situat al vessant del turó del Carmel, el parc va ser dissenyat per Antoni Gaudí entre el 1900 i el 1914 per encàrrec de l’empresari català Eusebi Güell i va ser concebut inicialment com una exclusiva urbanització de luxe inspirada en les ciutats jardí britàniques. Després del fracàs comercial del projecte, es va convertir en parc públic el 1926. Avui continua sent una icona modernista i patrimoni de la humanitat, i es pot visitar cada dia de la setmana per uns 18 €.

En línia recta cap al sud, arribarem a la propera parada i obra mestra (encara inacabada) de l’arquitecte: la Sagrada Família. La icona per excel·lència del modernisme és també el monument més visitat d’Espanya i l’església més visitada d’Europa després de la basílica de Sant Pere del Vaticà. El temple concentra la seva visió més ambiciosa: una arquitectura espiritual, orgànica i carregada de simbolisme, on cada façana, torre i detall escultòric té un sentit. Tot i que Gaudí només va veure acabada una part del projecte, la seva idea ha continuat creixent durant generacions fins a convertir-se en una obra viva, en construcció constant des del 1882. En aquesta obra, Gaudí va arribar a la culminació del seu estil naturalista i va assolir la síntesi de totes les tècniques i estils provats fins aleshores. Per aquest motiu va arribar a ser conegut com l’“arquitecte de Déu”. L’església també es pot visitar, però l’elevada demanda fa imprescindible reservar les entrades amb antelació a través del seu web.

Després dels tres primers monuments, un cop a la zona més cèntrica de la ciutat, ens desplacem cap a l’anomenada “Manzana” de la Discòrdia“. En aquest famós tram del passeig de Gràcia de Barcelona (entre els carrers d’Aragó i del Consell de Cent) es concentren tres obres mestres del modernisme català: la Casa Batlló (Gaudí), la Casa Amatller (Puig i Cadafalch) i la Casa Lleó Morera (Domènech i Montaner). El nom va sorgir a principis del segle XX, ja que els arquitectes i propietaris competien per tenir la façana més bonica, en una disputa similar a la de la poma daurada de la mitologia. I en aquest punt podrem gaudir del modernisme, no només de Gaudí, en la seva màxima expressió. Els fanals, els bancs, les rajoles… tot al passeig de Gràcia ens transporta a aquella època tan llunyana i, alhora, tan recent.

Tres carrers més amunt, a la cruïlla del passeig de Gràcia amb Provença, trobarem la Pedrera o Casa Milà. L’última obra civil de Gaudí trenca amb la rigidesa tradicional mitjançant una façana de pedra en moviment, patis interiors plens de llum i un terrat poblat de xemeneies escultòriques. Juntament amb la Casa Batlló, expliquen com Gaudí va transformar habitatges urbans en autèntiques obres d’art, cadascuna amb un estil completament diferent.

Per continuar la ruta cap als dos últims punts, tornarem a agafar la moto. Moure’s per Barcelona amb l’escúter de BMW és particularment còmode, ja que compta, a més, amb una connectivitat avançada que permet al conductor dur a terme nombroses funcions, com ara utilitzar el telèfon, reproduir música o navegar amb mapes a la pantalla TFT de 6,5’’. El compartiment portaobjectes frontal també permet carregar el telèfon mòbil per no quedar-se sense bateria fent fotografies durant les visites. D’altra banda, els seus 34 CV de potència i 400 cc proporcionen al motor de combustió monocilíndric refrigerat per aigua tota la potència necessària sense tenir un consum massa elevat, xifrat en 3,5 l/100 km segons la marca.

Seguint el nostre descens per Barcelona, al bell mig del Raval, trobem el Palau Güell. Una de les primeres grans obres de Gaudí per al seu principal mecenes, Eusebi Güell, que anticipa moltes de les idees que desenvoluparia més endavant. Situat a prop de la Rambla, l’edifici més renaixentista de l’arquitecte combina luxe, funcionalitat i experimentació, amb una façana sòbria que amaga un interior d’una enorme riquesa espacial i decorativa.

En acabat, tornarem a pujar cap a la Vila de Gràcia per posar punt final a aquesta ruta visitant la Casa Vicens. L’habitatge, dissenyat com una casa d’estiueig per a Manuel Vicens i Montaner, corredor de borsa i empresari de la ceràmica, marca l’inici de la trajectòria de l’arquitecte i permet descobrir-ne els primers trets distintius. Construïda com a segona residència, destaca per la seva barreja d’influències orientals, formes geomètriques, ceràmica de colors i motius vegetals. Tot i ser una obra primerenca, ja revela el seu interès per la natura, l’artesania i la ruptura amb els estils convencionals del seu temps. Visitar-la en el centenari de la seva mort permet tornar a l’origen d’un llenguatge arquitectònic que acabaria transformant Barcelona i convertint Gaudí en una figura universal.

Arribats a aquest punt i havent visitat algunes de les opcions que us proposem, ja coneixereu el veritable esperit d’Antoni Gaudí a través del seu llegat i de la seva influència en el caràcter de la ciutat de Barcelona, així que només ens queda acomiadar-nos fins a la propera Ruta RACC!